Tres municipis comparteixen la muntanya de Sant Ramon també anomenada puig del Montbaig: Sant Climent de Llobregat, Viladecans i Sant Boi de Llobregat.
Sant Ramon a l’època medieval tenia el nom de Montbaig.
És un dels parcs forestals que formen L’anella Verda, promoguda per la Diputació de Barcelona, en el qual es preserven els valors naturals, patrimonials i solcials.
Els seus 289 metres d’alçada estan coronats per l’ermita dedicada a Sant Ramon que li dóna un perfil ben característic i visible des de tot el delta del Llobregat.
L’ermita va ser construïda l’any 1887 per Josep Estruch en memòria dels seus pares Ramon Estruch i Eulàlia Cumella. L’interior de l’ermita va ser destruït l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil.
L’últim diumenge de cada mes d’agost s’hi celebra l’Aplec de Sant Ramon Nonat.
És costum de pujar a peu i posar un ciri per protegir als nounats i la mare partera.
Aquesta tradició ve d’antic doncs en d’altres èpoques el moment del part i naixement d’una criatura era molt més delicat que avui dia i la gent s’encomanava a aquest Sant que havia nascut de forma miraculosa havent mort la seva mare.
D’aquesta muntanya tradicionalment s’han aprofitat els recursos del bosc i els conreus de secà. Encara avui la població de Sant Climent en té una bona representació amb el reconegut conreu de la cirera.
Durant l’any 2009, en el municipi de Sant Boi, s’han restaurat alguns antics murs de pedra seca de les terrasses de conreu i algunes cabanes dretes amb la mateixa tècnica.
Rieres i torrents drenen cap el Delta i el riu Llobregat els aiguats típics del clima mediterrani que es concentren a la tardor i a la primavera.
Amb el nom de llicorelles, anomena el baixllobregatí, les roques de pissarra d’aquesta muntanya. Aquestes roques formen part del sòcol de les roques més antigues del massís del Garraf. Pissarres i filites que provenen d’antigues roques sedimentàries de gra fi o argiloses. Abunden els filons de quars blanc.
Aquesta muntanya ha patit incendis periòdics que han canviat radicalment el seu paisatge vegetal. A l’actualitat s’observen diferents seqüències de la dinàmica vegetal.
A la muntanya de Sant Ramon hi trobarem diferents paisatges. Sense la intervenció humana hi predominaria l’alzinar amb roures i arbustos com el marfull o el bruc boal i el llentiscle. Encara es pot observar a la zona boscosa de la font de Gualbes o Golbes al municipi de Sant Boi.
A l’actualitat però, aquest alzinar ocupa una extensió petita desprès de molts segles de treure’n profit amb tales, pastures i conreus. Avui dia hi ha brolles, màquies i pinedes de pi blanc que han ocupat superfícies agrícoles abandonades i que van evolucionant.
El paisatge agrícola predomina a la vessant de Sant Climent de Llobregat. Allà s’hi troben encara les vinyes de cirerers de envoltades per pi blanc. En canvi a les valls es troben alguns conreus d’horta.
A la vessant de solell d’aquesta muntanya, coincidint amb el terme municipal de Viladecans hi predominen els herbassars i brolles. És la zona amb més riquesa de plantes aromàtiques.
Un altre valor natural del Puig del Montbaig és la fauna. Des del cim de la muntanya es pot seguir la migració de rapinyaires entre el continent africà i Europa.
Mamífers com el gat mesquer, senglars, rat-penats o eriçons; rapinyaires nocturnes, amfibis com les salamandres, ofidis com la serp blanca, llargandaixos.... fauna molt reduïda en altres èpoques per diferents pressions com la caça, els incendis i el fort urbanisme que ha anat rosegant el territori.
A l’actualitat les mesures de protecció del parc forestal tenen l’objectiu de millorar la biodiversitat.
Els primers assentaments humans al lloc daten de l’època dels Laietans. D’aquell període ibèric en daten algunes restes arqueològiques del poblat gran del Montbaig.
Comentarios
Publicar un comentario